para mi lo mejor de extremoduro, ai muchas mas pero estas estan muy guapas
dissabte, 31 de gener del 2009
divendres, 30 de gener del 2009
Activitat 4
Activitat 3
dimecres, 28 de gener del 2009
Actividad 2
Què és una RSS?
RSS és un una família de formats de canals web XML utilitzat per a publicar continguts actualitzats freqüentment com ara llocs de notícies, weblogs o podcasts, i per mitjà del qual es pot compartir la informació i usar-la en altres llocs web o programes. És en essència una sindicació de continguts.
El principal avantatge del sistema és l'agilitat, ja que es fa innecessari haver de descarregar les imatges i els altres elements de la web, descarregant-ne només els titulars. I també el poder ajuntar el contingut de molts llocs web en un sol espai.
Un programa que usa RSS s'anomena agregador, i n'hi ha de molts tipus. Incrustats a navegadors web, widgets per l'escriptori, en programes de correu electrònic, en pàgines web dedicades i en programes dedicats.
L'acrònim RSS es refereix als següents formats: Really Simple Syndication (RSS 2.0), RDF Site Summary (RSS 0.9 i 1.0), o Rich Site Summary (RSS 0.91).
Tot i que els formats RSS existeixen des del Març de 1999, la icona RSS no es va usar àmpliament fins el 2005-2006.
Com funciona?
Hi ha una mena de símbol en la barra de direcció en Internet que es com un cuadret taronja, labors li picàs i ja està.
Utilitat.
Serveix per subscriure en una pagina d'Internet per saber cines son les ultimes noticies de acesta pagina. A partir d'aquest format s'està desenvolupant una cadena de valor nova en el sector dels continguts que està canviant les formes de relació amb la informació tant dels professionals i empreses del sector com dels usuaris. Bloglines, Feedster, Plazoo, Feedness, Retronimo, YourFeeds, Amazon, AllConsuming, NewsIsFree, sindic8, Blogdigger, i un llarg etcètera d'empreses estan explorant noves formes d'ús i distribució de la informació. La sindicació no és solament un fenomen vinculat als weblogs (encara que aquest s'ha fet més patent a causa de la popularització dels weblogs). Sempre s'han sindicat continguts i s'ha compartit tota mena d'informació en format XML, d'aquesta forma podem oferir continguts propis perquè siguin mostrats en altres pàgines de forma integrada, la qual cosa augmenta el valor de la pàgina que mostra el contingut i també ens genera més valor, ja que normalment la sindicació sempre enllaça amb els continguts originals.
RSS és un una família de formats de canals web XML utilitzat per a publicar continguts actualitzats freqüentment com ara llocs de notícies, weblogs o podcasts, i per mitjà del qual es pot compartir la informació i usar-la en altres llocs web o programes. És en essència una sindicació de continguts.
El principal avantatge del sistema és l'agilitat, ja que es fa innecessari haver de descarregar les imatges i els altres elements de la web, descarregant-ne només els titulars. I també el poder ajuntar el contingut de molts llocs web en un sol espai.
Un programa que usa RSS s'anomena agregador, i n'hi ha de molts tipus. Incrustats a navegadors web, widgets per l'escriptori, en programes de correu electrònic, en pàgines web dedicades i en programes dedicats.
L'acrònim RSS es refereix als següents formats: Really Simple Syndication (RSS 2.0), RDF Site Summary (RSS 0.9 i 1.0), o Rich Site Summary (RSS 0.91).
Tot i que els formats RSS existeixen des del Març de 1999, la icona RSS no es va usar àmpliament fins el 2005-2006.
Com funciona?
Hi ha una mena de símbol en la barra de direcció en Internet que es com un cuadret taronja, labors li picàs i ja està.
Utilitat.
Serveix per subscriure en una pagina d'Internet per saber cines son les ultimes noticies de acesta pagina. A partir d'aquest format s'està desenvolupant una cadena de valor nova en el sector dels continguts que està canviant les formes de relació amb la informació tant dels professionals i empreses del sector com dels usuaris. Bloglines, Feedster, Plazoo, Feedness, Retronimo, YourFeeds, Amazon, AllConsuming, NewsIsFree, sindic8, Blogdigger, i un llarg etcètera d'empreses estan explorant noves formes d'ús i distribució de la informació. La sindicació no és solament un fenomen vinculat als weblogs (encara que aquest s'ha fet més patent a causa de la popularització dels weblogs). Sempre s'han sindicat continguts i s'ha compartit tota mena d'informació en format XML, d'aquesta forma podem oferir continguts propis perquè siguin mostrats en altres pàgines de forma integrada, la qual cosa augmenta el valor de la pàgina que mostra el contingut i també ens genera més valor, ja que normalment la sindicació sempre enllaça amb els continguts originals.
Què és la web 2.0?
El concepte Web 2.0 va ser esmentat per primer cop per O'Reilly Media el 2005, referint-se a la percepció que la segona generació de la Web es basava en comunitats i en serveis de hosting, com ara els espais web de treball en xarxa, les wikis, i Folksonomy folksonomies que faciliten la col·laboració i en el fet de compartir entre usuaris espais per a fotografies, textos i vincles amb altres Web-sites, els tres exemples més clars són Flickr, del.icio.us i Youtube. O'Reilly Media va titular una sèrie de conferències al voltant d'aquest concepte i des d'aleshores ha estat àmpliament adoptat.
Encara que el terme suggereix una nova versió de la Web, no fa referència a una actualització o evolució d'Internet o de la tecnologia específica de la World Wide Web, però sí que es refereix als canvis que es fan de l'ús de la plataforma. D'acord amb Tim O'Reilly, "Web 2.0 és la revolució del negoci en la indústria dels ordinadors causat per la mobilitat de la plataforma d'Internet, i un intent d'entendre les regles per a l'èxit sobre el que és nou a la plataforma" La web 3.0, suggerida per analogia, seria la web semàntica o intel·ligent, que selecciona els continguts d'acord amb les preferències de l'usuari alhora que en permet la interacció.
El concepte Web 2.0 va ser esmentat per primer cop per O'Reilly Media el 2005, referint-se a la percepció que la segona generació de la Web es basava en comunitats i en serveis de hosting, com ara els espais web de treball en xarxa, les wikis, i Folksonomy folksonomies que faciliten la col·laboració i en el fet de compartir entre usuaris espais per a fotografies, textos i vincles amb altres Web-sites, els tres exemples més clars són Flickr, del.icio.us i Youtube. O'Reilly Media va titular una sèrie de conferències al voltant d'aquest concepte i des d'aleshores ha estat àmpliament adoptat.
Encara que el terme suggereix una nova versió de la Web, no fa referència a una actualització o evolució d'Internet o de la tecnologia específica de la World Wide Web, però sí que es refereix als canvis que es fan de l'ús de la plataforma. D'acord amb Tim O'Reilly, "Web 2.0 és la revolució del negoci en la indústria dels ordinadors causat per la mobilitat de la plataforma d'Internet, i un intent d'entendre les regles per a l'èxit sobre el que és nou a la plataforma" La web 3.0, suggerida per analogia, seria la web semàntica o intel·ligent, que selecciona els continguts d'acord amb les preferències de l'usuari alhora que en permet la interacció.
dilluns, 26 de gener del 2009
divendres, 23 de gener del 2009
segona noticia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)